No soc massa prolífic en els meus comentaris escrits al blog. Però avui em vessa. I es que en realitat quantes més persones conec, més indesxifrables es tornen, i més diferències veig entre elles. Diferències en certs aspectes, versemblances en altres.
De petit vaig escoltar que tots estam al mateix pou, però n'hi ha alguns que miren a les estrelles. Si, ho sé. És la teoria, i de teories n'hi ha tantes com nuvols. Tots semblants i tots distints. Si un migdia d'estiu veus com al cel s'infla un cummulunimbus, segurament plourà. Però el que ningú t'explica mai, es que quan plou, et pot ploure al damunt, o no. Amb els nuvols, com amb les persones, mai se sap.
Mirant amunt jo hi veig sovint antenes. Com les persones, la majoria miren a un punt concret. Hom dirà que al repetidor d'Alfàbia. Algunes però han caigut de la seva posició original, i no miren on les altres. Com les persones, una altra vegada, i a mercè dels nuvols. Com les persones, una altra vegada.
Darrerament he sentit massa vegades referències a les retxes tortes creades per la natura. Sabeu qué? Mirau on volgueu.