divendres, de desembre 02, 2005

A punt per enllestir el primer e.p.


Ja va essent hora que us expliquem una mica com ha anat una mica tot això de l'enregistrament del primer e.p. En principi es titularà Soulsaver Bird. Com un ocell mitològic que només existeix si hi creus, no fa falta que el vegis, tan sols saps que a vegades es manifesta amb pinzallades que provoquen petits somriures a qui està despert.

El mes de juliol vam començar a fer sessions amb en Xisco Albéniz, al seu miniestudi del carrer de la Pau a Palma. Considerant que tot feia unes poques setmanes que en Mike s'havia apuntat a l'aventura, i que era la primera vegada que tocava la bateria amb un grup mig en serio, vam decidir fer quatre cançons. People in Love, aquella més marxosa que a tothom pareix agradar, Empty, la més tristota; Snowfall Spring, que hem tocat amb piano a algun concert, i el Waltz, que a cada vegada que la duim al directe me queda enganxada com si m'hagués empassat una espina de peix. Només ell ens podia recordar que combinar un shaker amb dues acústiques i una pessigada de pandereta resulta sempre. A més, en moments de desesperació la seva habilitat amb la guitarra és sempre iluminadora. Qui l'heu sentit tocar ja el coneixeu. Qui no, ho hauria de fer. Seguiu el seu projecte en solitari Moreland Cowboy.


La meva intenció era reflectir per una banda l'esperit personal de cada història cantada. Això es combina clarament amb la interpretació de tots nosaltres, que intentam que el so de la cançó sigui també fidel al paisatge que volem musicar. Així, la interpretació sempre senzilla i sòbria recau en el baix. Per a mí es com la força de la gravetat. En Quique ho domina. Al principi pensavem que no tocava, per que mai el sentiem. Però te la fabulosa habilitat d'enganxar-se al bombo i no deixar-lo anar. Sempre elegant. Sempre d'estómac.

Per altra banda, en Pep és un dels pilars de Petit a nivell melòdic. Li pots dur la linea de notes que vulguis. El que ell hi tocarà a damunt és sempre imprevisible per a mi. Increiblement enriquidor, diferenciador. Som com el Ying i el Yang, i hom sap que ell és l'optimista i positiu.

Detalls magnífics com la seva part aportació a Snowfall, amb guitarres en les que el valent de'n Pep va lluir després de currar-s'ho de veres. En una vessant que complementa la ja rica de per si creativitat que desnvolupa a la seva banda de veres: Trailer. Rei de reis. Oliva trencada. Ambaixador de Brasil, i consul de Xicago a Mallorca. "No puedorrrrr!".

I el pacient, en totes les definicions possibles de la paraula ha estat en Xisco. El master dels dB (un més o un menys sempre) i d'una reverb ja clàssica a Palma. Gràcies, per que ens ha hagut de sofrir en canvis d'humor, canvis d'opinió i canvis d'horaris. Enamorat d'Empty. "Todo productor tiene una canción que es la niña de sus ojos" va dir un dia. Els seus arranjaments han transformat la brutor de la cançó en bocins memorables. (Em sap greu Xisco, pero lo del fagot si que no te lo paso!). Un dia va arribar convençut d'enregistrar un cor dels anys 50 amb pitjor qualitat que la resta del tema. (I vos assegur que això del Lo-Fi, no és una cosa que entri en el seu vocabulari). El perill. Si ens ajuntam en Pep, en Xisco i jo, el perill és passar de la cançó i acabar parlant de qualsevol altre cosa. No ha aconseguit contagiar-me gens de paciència. A


A més, també han estat de molta ajuda els consells d'amics inseparables com Angelo Borras (que seria de People in love sense les seves trompetes que un dia enregistrarem); Emili Gene, que ens va posar les dents llargues quan ens va deixar el seu Nord Electro 73; les fotos que ens va fer Katarina Stuebe; els comentaris àcids de Lluis Random; les lliçons telefòniques de'n Joantoni, els coros d'Arantxa i el sempre meravellós cel.lo de na Xus Coll. A tots, moltes gràcies.

dimecres, de novembre 30, 2005


Una molt interessant proposta promoguda per l'amic Pep Toni Ferrer també conegut com Oliva Trencada. Podeu trobar més informació a http://festivalcinematic.blogspot.com i a http://www.sinevara.comPosted by Picasa

dimecres, de novembre 23, 2005


im perd i ble. freakisme vestit de calidesa per a les primeres fredors Posted by Picasa

dissabte, de novembre 19, 2005

Lapidàries i

"Esta es la mejor canción. Un tema universal. Como el Purple Rain."
Xisco Vich, en referència a Empty
"A Lay Back li falta un solo".
Joan Vich.
"Cada vez que tocais no podemos ensayar. Nos encanta".
Dos gòtics que passaven pel local d'assaig.
"Joder, sou un hype!"
Joantoni.
" - El otro dia os vi actuar. - ¿Que te pareció?. - Bien, mmmmm.... un poco tranquilito".
Una cambrera del Cultura Club.
"El vals és com un copeo mallorquí"
Pep.
"El publico fue excesivamente benévolo y agradecido con Petit"
Ferran Pereyra en la seva crítica a Ultima Hora.
"Es un rollo emo core, pero mas lento"
Sergio.
"Me ha gustado mas de lo que me esperaba"
Ana Espina.
"T'has de baixar la freqüència dels 1.500"
Un tècnic de sò a en Pep.
"Cuando venga gente sonarà mejor"
El mateix tècnic.
"Totes les cançons haurien de ser com People in Love"
Vox Pópuli
"M'agrada molt. Sou tan monos..."
Puter, el pre home i els seus amics imaginaris.
"Sois unos rallados. Suena de puta madre"
Luis Bestard.

...continuarà.

dilluns, de novembre 14, 2005

divendres, de novembre 11, 2005

divendres, de novembre 04, 2005


Moving, keep on moving. Posted by Picasa

Petit du "Slowly" al Teatre Lloseta. Foto: C.A.T. Posted by Picasa

Quique i Mike. Lloseta. Foto:C.A.T. Posted by Picasa

pep i mike. lloseta. foto:C.A.T. Posted by Picasa

dilluns, d’octubre 17, 2005


so u know Posted by Picasa

Portada a votació.Només es donaran per valids els vots/crítiques que vagin signats degudament. Va per vosaltres, panda d'anonims. Posted by Picasa

dimecres, d’octubre 05, 2005

Com una porta que grinyola.


Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.

La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.

Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.

Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.

dimarts, de setembre 27, 2005

dijous, de setembre 22, 2005


No comment Posted by Picasa

Res, em pareixia un bon cartell que mostrar-vos. Si us agrada, tal vegada us faci ganes descarregar-vos des de www.wilcoweb.com un ep amb 4 can�ons molt xules. Salut, bona nit i bons somnis. Que �s el darrer que ens queda. (per avui) Posted by Picasa

dimarts, de setembre 13, 2005


Tornam a l'atac, compartirem escena amb Club Sibarita. No ens culpeu. A partir de mitjanit. Posted by Picasa

dijous, de setembre 08, 2005

Ressaca post concert

Ai ai ai.....
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.

Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.

Joan.

P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.

dimarts, d’agost 30, 2005


El poster definitiu del concert del proper diumenge Posted by Picasa

diumenge, d’agost 28, 2005


Kike, baix. Mike, bateries. Pep, guitarra celestials i veus. Joan (Petit), guitarra, pseudopianos, veus. Posted by Picasa

dissabte, d’agost 13, 2005


Ja ho sabeu. Serie Vermella: Nuria Abad / A. Von Stokkum. Posted by Picasa

dimarts, d’agost 09, 2005


Posted by Picasa

Posted by Picasa

Primeres imatges del concert de S'Embat diumenge passat. Gr�cies a tots per venir. Ens veim aviat! Posted by Picasa

divendres, d’agost 05, 2005


Debut. Foto: Marga Moner Posted by Picasa

dijous, de juliol 14, 2005

Es cancela el Concert...... & Updated Info

Hello.
Desde el passat dissabte passat PETIT està enregistrant les bases del seu primer e.p. de debut amb 4 cançons (aptes per a totes les oïdes) als Estudis Zingaros de Palma, baix la ma tècnica i assessora de Xisco Albéniz (líder dels indiscutiblement inigualables La Busqueda).
Per ara hem enregistrat bateries, pianos, guitarres, ous que fan renou, baixos i algun orgue a:

People in love
Empty
Snowfall Spring
i un Vals que és com una nana que a mi em sembla alegra i encoratjadora.

Ja ens ha donat una ma Angelo Borras amb quatre paraules dignes d'un entrenador de primera divisió i n'Emili Gené, que molt amablement ens ha deixat el seu Nord Electro per a fer hi porcades.

A més, ahir Katarina Stuebe, una jove fotografa alemanya es va atrevir a fer la primera sessió de fotos a Petit. Conegudes les nostres fesomies, ja us podeu qui ha sortit més afavorit, qui no sofreix les camares, qui es fa el tímid, i a qui vam convencer per a llevar-se la gorra d'Star Wars.

IMPORTANT:
No és que no volguem que aneu a fer gasto a Ses Voltes. A nosaltres ja ens va bé que ompligueu la caixa i us farteu a cervessa. Però teniu en consideració que Diumenge Dia 17 d'Agost PETIT no actuarà ja que estam molt cansats i volem oferir el millor de nosaltres mateixos.

salut, besitos i ventilator Blues.
Joan P.

diumenge, de juliol 03, 2005


joan petit, moreland cowboy, quique i pep Posted by Picasa

Atents al concert. confirmarem lloc i hora. Petit is big. Posted by Picasa