Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.
La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.
Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.
Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.
Entrades
7 comentaris:
Líricos estamos... Joao, el otoño entra y chirría pero aún nos deja días frescos y soleados que son una de las delicías del año. Stay cool man!!!
Solo diré una cosa....
mmmmm....y nadie ha pensado,lo bonito que es el otoño, aparte de estos pequeños sintomas de refriados, gripes, etc... Las hojas de color naranja, rojizos, moradas, ocres...y se respira romanticismo...
En fin besitus al nostalgico Joanet...
Petit sobretot necessitam la llum per a reposar l´energia perduda pes canvi estacional, ja ho saps
LUMINOTHERAPIE
Animo chico, que en el fondo... LA VIDA ES BELLA... Te lo digo yo, que la mia ha sido puro otoño.
¿sabes? ninguno elegimos estaciones, nubes o piedras antipáticas... Pero de alguna forma sí elegimos nuestro estado de ánimo. Así que saca lo mejor de este y de esta estación y conviértelo en algo que no chirríe ¿una canción?
No desparecerá pero... te dará igual!!
Un beso ; )
Molta retòrica, poc contingut. Rabassa la porta del marc, fes-te teva la Tardor, romp els fars que t'enlluernen a pedrades. Mira més enllà dels teus ulls, trobaras coses meravelloses.
Aixo pasa per tenir un blog... tio.. si aixo ho escrius en paper i pluma,, i ho vens a una editorial,,i vens 10000 llibres de "Poemes sobre la tardor a ca meva",, ja está,, et pots anar a Sudamèrica en plena tardor i et trovarás en primavera..
Publica un comentari a l'entrada