diumenge, de desembre 14, 2008

Petit


D'esquerra a dreta: Benson, Bernat Company, Llorenç Rosselló, Joan Castells, Jaume Rosselló i Gaspar Reixach. Foto:B.Company sr.

diumenge, de novembre 30, 2008

Ja és l'hora. Ilustració: Gerard Armengol

dilluns, de novembre 24, 2008

... i va ploure!


Res, que va ploure i només vam tenir temps de tocar-ne cinc. Al principi feia fins i tot gràcia estar tocant baix la pluja. Quan vaig arribar a Christmas Tree ja no en feia tanta i a People in Love, final de primer i darrer set de tota la nit (els unfinished ni van tocar) duia la jaqueta tant banyada que em costava molt concentrar-me. Tot una llàstima de nit. La foto és d'Èlia Farré.

dilluns, de novembre 17, 2008

dilluns, d’octubre 20, 2008

El concert del tribbiani





Es va omplir, tot i que he de dir que el bar era prou petit. Afortunadament la pluja es va aturar, abans del concert va fer una bona barrumbada, i fins i tot algunes persones escoltaven el concert des de defora. El setlist sencer no el record, però se que la versió de Pale Blue Eyes i els bisos, Be for real i Just enough, van agradar bastant. També vam tocar, Christmas Tree, Snowfall Spring, People in love, Empty Faster i Flatspin i alguna més. Aquí hi ha unes fotos. Durant el concert la gent no ens deixava de mirar. Després, me n'he adonat que durant el concert van projectar, damunt nostre, Tiburon. Fotos: Èlia Farré

divendres, d’octubre 17, 2008

fent promo per la premsa



Loveshines Firefly
Una vegada l’has sentit, la recerca ja n’és eterna. En la seva absència, la buidor absoluta en què et submergeix dispara el cinisme en contra seu. Això és People In Love, el fet de veure’t reflectit en allò que ja no ets ni sents. És la primera cançó del disc. Aquí iniciam el viatge de l’amor, i molt més encara, el del desamor inherent. El recorregut emocional de Petit ens és comú. És una línia circular que no deixa mai de donar voltes. S’atura a moltes i diferents estacions i hi torna a passar, encara que a la primera, a la de la primera besada, a Sixteen, no hi podràs tornar mai més. En canvi, sí que passaràs més del que hauries volgut per Empty quan el desconcert et deixa sense saber què fer ni on anar i voldràs baixar a Seeds, l’estació ideal on el temps es deté acompanyat per la persona estimada, la que ja se n’ha anat.
Joan és Petit, el contador de les seves històries, que a la vegada són nostres i universals. Un ànima pop que no vol desvincular-se de la força de l’arrel rock americana. Ens trasllada als seus deserts, que semblen infinits, però, com els reals, delimiten el llindar d’una nova estació on la ràbia continguda i el fred s’esvaeixen per deixar pas a la llum de l’esperança mai perduda. Cerca protestant, com tants, l’abraçada càlida que el condueix novament cap a l’estació de la qual renega perquè és la que més desitja. Amb tota la força de la seva ràbia no vol, més que sentir-se altre cop anestesiat per la força de l’amor, per més que el seu moviment circular el faci aturar una i mil vegades davant d’estacions infernals.
Un aplec de bones cançons que et convencen a la primera, sense artifici, amb la senzillesa i la mestria del homemade. Un exercici de sinceritat en llenguatge directe, proper, lluny d’enrevessades endevinalles, embolcallat en un transparent hàlit màgic.

Pilar Rubí, agost 2008

dimecres, d’octubre 15, 2008

debut de petit a Barcelona. el cartell ja ho diu tot. Com bons boy scouts, primer hi anam en Llorenç i jo i després, el 14 de nov, hi anirem tots a l'Heliogàbal del Barri de Gràcia.

dilluns, d’octubre 13, 2008

preparant concerts


Nova incorporació. A la batería: Bernat Company. Foto: Èlia Farré.

dilluns, de setembre 08, 2008

People in Love



Music video by Joan Cobos
Realitzat amb l'inestimable ajuda i generositat de Laura Martín i en Biel (de moment no en sé el llinatge.... però ja ho trobarem!)
Un bon diumenge dematí en Gaspar i en Joan arribam a Soller. En Llorenç causa baixa per una indisposició estomacal digna d'un rocker a l'ombra com ell que sap ben bé com passar un divendres vespre aixecant copes de vi. La millor frase del dia: "joan, si fas més voltes davant els llums acabaràs més torrat que un kebab". Cert. Vaig acabar vermell com una tomatiga. I tot i la vergonya inicial, el caliu dels veïns, amb les seves bamballetes i al crit de "balla amb més gràcia que pareixes un mànec de càvec" ens vam anar amollant poc a poc i al final ens ho vam passar pipa. Algú ha dit avui que no pareixo jo, amb aquest aire d'estar passant-ho bé. Si jo ja vos ho dic que tenc molt sentit de l'humor i no em creis!
Que ho gaudiu!

dilluns, d’agost 25, 2008

Properament. Presentació.





Ilustració i disseny: Gerard Armengol

dimarts, d’abril 29, 2008

dilluns, d’abril 14, 2008

Algunes imatges de concerts



Més fotos a cosmic blend







De fabrica a la porta còsmica de Palam fins a cosmic blend



Tot va començar amb un reencontre musical amb en Michael. Ell té el gran mèrit d'aquest disc. El sr. Moreland ha enregistrat amb mi la major part del pes d'un disc que és com la travessa d'un desert emocional continuat.
És l'anar i venir del cor (Empty, People in Love, Flatspin). Amaga records de dolor (Snowfall Spring), declaracions de principis (Faster), mirades lacòniques a la realitat d'unes cortines de vellut impregnades de fum (Blackmail at night), preguntes impossibles de contestar (Just Enough)i problemes sense solució aparent pel qui es mira el mon intentant comprendrer-ho. Però no només hi ha tristors. La ironia còmica d'allò que no s'esborra amb una besada (Sixteen) es mescla amb la transformació d'un viatge adrenalínic (Christmas Tree)que només es pot resoldre amb la inevitable necessitat personal d'anar endavant amb bon sentit de l'humor i l'amor incondicional (Pebblestones). I aquesta necessitat la rubricam amb un retorn adolescent a la veritable necessitat de creure en els somnis (Seeds).
Del Carrer Fàbrica a la Porta Còsmica de Palam. On en Puter enregistra les bases de tres cançons. D'allà a Cosmic Blend on tot el conjunt es mescla a la ICON de'n Toni Noguera. 
Seria molt llarg ara explicar qui apareix al disc. Però tots són bons amics i amigues. Algunes fotos ho ilustren, pero no podran agraïr suficientment l'ajuda. Mirau els credits: hi surt tothom i fins i tot algú més.

dilluns, de març 17, 2008

divendres, de març 14, 2008

dijous, de febrer 28, 2008

Del concert a Assaig


moltes gràcies a Maria Ramírez Abenza per la foto!

dimecres, de febrer 27, 2008

dijous, de febrer 21, 2008

tornam al cultura club


Poster:Maribel Castells

Si la salut no ens posa traves, aquesta vegada si que hi serem tots!

diumenge, de febrer 03, 2008

divendres, de gener 04, 2008

Acustic al passeig maritim



Una mica com Asterix and Co. Al passeig marítim, paradís de l'electronica, la salseta i bisbals diversos. Petit. en pseudoacustic fluixet, per a començar el cap de setmana de bon humor. Amb la presentació dels nous membres: Ryan Magee a la bateria percutiva, Gaspar Conan al baix i Llorenç Poomse a la guitarra, i a més, Cris Andreu al piano. Noves cançons i noves versions. Visuals a càrrec de'n Kiko Nobisaki.