fent promo per la premsa

Loveshines Firefly
Una vegada l’has sentit, la recerca ja n’és eterna. En la seva absència, la buidor absoluta en què et submergeix dispara el cinisme en contra seu. Això és People In Love, el fet de veure’t reflectit en allò que ja no ets ni sents. És la primera cançó del disc. Aquí iniciam el viatge de l’amor, i molt més encara, el del desamor inherent. El recorregut emocional de Petit ens és comú. És una línia circular que no deixa mai de donar voltes. S’atura a moltes i diferents estacions i hi torna a passar, encara que a la primera, a la de la primera besada, a Sixteen, no hi podràs tornar mai més. En canvi, sí que passaràs més del que hauries volgut per Empty quan el desconcert et deixa sense saber què fer ni on anar i voldràs baixar a Seeds, l’estació ideal on el temps es deté acompanyat per la persona estimada, la que ja se n’ha anat.
Joan és Petit, el contador de les seves històries, que a la vegada són nostres i universals. Un ànima pop que no vol desvincular-se de la força de l’arrel rock americana. Ens trasllada als seus deserts, que semblen infinits, però, com els reals, delimiten el llindar d’una nova estació on la ràbia continguda i el fred s’esvaeixen per deixar pas a la llum de l’esperança mai perduda. Cerca protestant, com tants, l’abraçada càlida que el condueix novament cap a l’estació de la qual renega perquè és la que més desitja. Amb tota la força de la seva ràbia no vol, més que sentir-se altre cop anestesiat per la força de l’amor, per més que el seu moviment circular el faci aturar una i mil vegades davant d’estacions infernals.
Un aplec de bones cançons que et convencen a la primera, sense artifici, amb la senzillesa i la mestria del homemade. Un exercici de sinceritat en llenguatge directe, proper, lluny d’enrevessades endevinalles, embolcallat en un transparent hàlit màgic.

Pilar Rubí, agost 2008