dilluns, d’octubre 17, 2005


so u know Posted by Picasa

Portada a votació.Només es donaran per valids els vots/crítiques que vagin signats degudament. Va per vosaltres, panda d'anonims. Posted by Picasa

dimecres, d’octubre 05, 2005

Com una porta que grinyola.


Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.

La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.

Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.

Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.