Mil i un perills.

Hi ha mil i un perills. D'aquells que veus venir i dels altres. Dels que t'agafen amb la guardia baixa. Però del que us parlaré avui és d'aquells dels que ja he après.
Te una forma previsible. Amable i encisadora. Arriba com la brisa agradable un matí d'agost. Quan el calor ja et fa desitjar viure a Helsinki. Llavors et convida a despertar-te i fer un cafè. El fas i el beus. Més tard. Quan ja t'acostumes a la seva presència dius: "Crec que avui hi haurà tormenta". I en el fons, no vas tan errat. I t'abrigues una mica. Tal vegada només aquella jaqueta prima que penses que només duràs un vespre primaveral, o durant una tempesta d'estiu.
Llavors entres a un bar. I no et lleves la jaqueta. I fa una calor infernal. Si ets viu et treuras fins la camiseta. Però davant un perill així només els bojos fan us del que d'altres consideren bogeria. Aleshores, com que no et consideres boig. Mantens la camiseta negra elegida pel dia. I la jaqueta tal vegada. Per no constipar-se com dirien les vaques sagrades del teu poble, o barri o ciutat. I caus en la trampa.
Llavors la trampa accelera el pas. I s'allunya de tu, deixan-te malmès en el parany. Allunyant-se de la seva pròpia realitat i dels efectes que ella mateixa causa. Com a la vella faula del granot i l'escorpí.

Però algú, en un moment d'insòlita habilitat, va dir ahir que, a l'univers, tot és relatiu.
I jo dic al perill, el teu mal és relatiu. Quí serà el granot, i qui serà l'escorpí?