El retorn al solc diari

Després de 13 dies de pau, tranquilitat i bronquitis asmàtica. El nin ha tornat al solc per on caminar. Extranyament, i tot i que no havia abandonat el meu hàbit de fumar compulsivament per esvaïrme els nervis tot i la incongruència del fet en si mateix, avui horabaixa he tossit molt més del que ho havia fet els darrers dies. He tengut el cap embotat, una extranya sensació de pesadesa mental, tant física com espiritual, i un extrany presentiment.

La meva crísi respiratòria es deuria, segons algunes veus que s'han acostat amablement al meu oïde, a la somatització d'un estat que el meu cos no suporta més. Considerant ambdos factors, i tenint en ment l'absència de polen primaveral en l'oficina em venen al cap diverses possibilitats per a entendre la reacció física dels meus pulmons a la primera tarda a la feina.

Podria ser que la somatització tengui la seva arrel a l'oficina? Tal vegada el meu cos soporti els Lucky Strikes propis, pero no la inhalació dels fums d'altres fumadors, o els fums de certes ments pensants. Enyor la trucada d'una cara simpàtica. Per saber com estic, per oferirme una canya. Supòs que el sopar i el llit em curaran, per avui, mentres intento esbrinar que fer amb una tele 2coloursunburst que ha caigut en les meves mans. I demà, tornarem el solc,..... fins el jorn del judici. O fins que comenci a pensar en altres curolles.