No us perdeu al nou crack de la cançó: OLIVA TRENCADA

Ja ha arribat la primavera 

Soulsaver Bird, presentació Oficial

Petit presentarà el seu debut "Soulsaver Bird" al

Teatre Lloseta, el 15 d'abril en la presentació oficial de Fantàstic4!, junt amb Empleado del Mes, Trailer i Zinedines.

Entrada: 5 euros, (preu super popular). Si els astres ens son favorables podràs fer-te amb una còpia d'aquesta obra nostra.
Pica aquí. Informa't. Escolta i extasia't
Fantàstic4!

Noves Noves Noves....

Benvolgudes amigues i amics.....

Sí, sé que vos he tengut desatesos, i com bé explica el manual del perfecte amfitrió només una hermosa damisela podria servir d'excusa per a un gentleman lletraferit i amant de la bellesa universal. Així, tot i que sigui d'un malgust imperdonable he de dir que, també la feina ha afectat. Però això ja és història. O llegenda.

Ara va de Bo. Podria ser el títol d'una de les cançons de la nova revel.lació musical a Mallorca: "Oliva Trencada" ha irromput en les nostres vides en el que, abans del seu concert amb José Domingo, el gironi ja avançà que es tractava de "Trance Medieval". Màximes lapidàries per a encalentir el debut de "Fantàstic4!" al Cafè Lontano el passat diumenge. On Jo(an) Petit també va fer de les seves, cridant més del normal amb una veu gastada i una guitarra desafiantment desafinada.

Però les Noves: Divendres 24 a les 2030hores. Toni Nievas presenta a la galeria Sa Real el seu migmetratge "Bosteza". En l'aftershow Party, Jo(an) Petit i Quique oferiran un aperitiu musical de format encara no definit per a fer boca del concert d'L.A.

Una nova cançó a la web

Petit ha inagurat, tot i que tímidament, un nou espai a Internet on podreu escoltar cançonetes principalment. Mentres que el nou espai estarà en anglès, aquest mantendrà el seu idioma original, així que haureu d'anar canviant de web per a llegir o escoltar, segons el que volgueu. De totes formes, ja estam acabant la nostra web per a que l'experiència sigui més completa.

Gaudiu idò d'Snowfall Spring, un dels temes enregistrats amb Xisco Albéniz aquí.

Les fotos de GEA de Miquel Àngel Aguiló

Benvolguts amics,

Us volem informar que podeu gaudir d'una molt interessant exposició, GEA, a càrrec del nostre amic fotograf Miquel Àngel Aguiló. La podreu visitar a la Galeria Lebasi del carrer Can Puigdorfila, nº5, cada horabaixa. Aquesta exhibició s'enmarca en la línea de promoció dels joves artistes titulada "Noves Presències". Les seves imatges presenten a l'esser humà que es retroba amb el seu estat natural i forma part de la llavor, bassó i clovella de la que va sorgir com la resta de les formes de vida. Si pitjau damunt el nom de la galeria podreu veure'n algunes de les imatges.

Petit is on the radio!

Gràcies a la inestimable ajuda i saber fer de'n Miquelet Genivah Petit ha debutat en la internet Radio del Cultura Club. Picau aquí i podreu escoltar, dins una més que interessant sel.lecció Slowly, Petit Feat. Floren.

Tonight you'll see the moonshine in my eyes

El passat Nadal, la dissenyadora i artista Cati Vicens es va posar en contacte amb mi per a proposar posar música a la presentació de la seva col.lecció de roba femenina per a l'estiu 2007 que ferà el 26 de gener a la Setmana de la Moda d'Amsterdam i posteriorment a la corresponent a París.

Després d'estudiar bé el concepte que na Cati volia trasmetre Petit va tenir més clar la direcció que seguir per a poder completar de la millor forma la presentació que va més enllà de la pasarel.la. La nit estiuenca a un jardí de llums, a la fora vila costanera de Mallorca, a través d'unes models que caminen amb la gràcia d'una ballarina, submergides en els seus pensaments. Per a mi, en un passeig nocturn per a trobar.se amb la seva primera besada.

Així, les opcions es van delimitar en dues cançons "Lay Back" i "Slowly". Finalment, Cati es va decidir per la segona. Com que encara no estava enregistrada, més que en una maqueta molt inicial de l'època Wingspan, vaig decidir fer una adaptació més propera a la idea que ella pretenia. Més suavitat, propera a les escobilles arrosagades damunt la caixa, i sons d'aquells més màgics. Així mateix, em pareixia una incoerència ser jo el que cantàs la canço, ja que volia que l'escolta de la cançó i l'inmersió del públic fos completa. Donar veu a la idea inicial, la feminitat, a través de les models.

Floren, pianista i cantant de Trailer era la millor opció. Una perfecta simbiosis d'hermosa veu, màgia i innocència trasmesa sil.laba a sil.laba. La data límit d'entrega es va avançar i ens vam trobar amb un problema de bateries que en Mike va saber solventar amb algun truc secret. Les guitarres hawaianes de'n Pep, alguna acústica i tecladets de jugueta van completar el projecte.

El resultat, internacional. Una combinació de textures franceses, sò donosti a les veus, les ones del pacífic calmat...... o dels Barcarets una nit d'estiu i algun moment d'onirisme controlat......

A punt per enllestir el primer e.p.

Ja va essent hora que us expliquem una mica com ha anat una mica tot això de l'enregistrament del primer e.p. En principi es titularà Soulsaver Bird. Com un ocell mitològic que només existeix si hi creus, no fa falta que el vegis, tan sols saps que a vegades es manifesta amb pinzallades que provoquen petits somriures a qui està despert.

El mes de juliol vam començar a fer sessions amb en Xisco Albéniz, al seu miniestudi del carrer de la Pau a Palma. Considerant que tot feia unes poques setmanes que en Mike s'havia apuntat a l'aventura, i que era la primera vegada que tocava la bateria amb un grup mig en serio, vam decidir fer quatre cançons. People in Love, aquella més marxosa que a tothom pareix agradar, Empty, la més tristota; Snowfall Spring, que hem tocat amb piano a algun concert, i el Waltz, que a cada vegada que la duim al directe me queda enganxada com si m'hagués empassat una espina de peix. Només ell ens podia recordar que combinar un shaker amb dues acústiques i una pessigada de pandereta resulta sempre. A més, en moments de desesperació la seva habilitat amb la guitarra és sempre iluminadora. Qui l'heu sentit tocar ja el coneixeu. Qui no, ho hauria de fer. Seguiu el seu projecte en solitari Moreland Cowboy.


La meva intenció era reflectir per una banda l'esperit personal de cada història cantada. Això es combina clarament amb la interpretació de tots nosaltres, que intentam que el so de la cançó sigui també fidel al paisatge que volem musicar. Així, la interpretació sempre senzilla i sòbria recau en el baix. Per a mí es com la força de la gravetat. En Quique ho domina. Al principi pensavem que no tocava, per que mai el sentiem. Però te la fabulosa habilitat d'enganxar-se al bombo i no deixar-lo anar. Sempre elegant. Sempre d'estómac.

Per altra banda, en Pep és un dels pilars de Petit a nivell melòdic. Li pots dur la linea de notes que vulguis. El que ell hi tocarà a damunt és sempre imprevisible per a mi. Increiblement enriquidor, diferenciador. Som com el Ying i el Yang, i hom sap que ell és l'optimista i positiu.

Detalls magnífics com la seva part aportació a Snowfall, amb guitarres en les que el valent de'n Pep va lluir després de currar-s'ho de veres. En una vessant que complementa la ja rica de per si creativitat que desnvolupa a la seva banda de veres: Trailer. Rei de reis. Oliva trencada. Ambaixador de Brasil, i consul de Xicago a Mallorca. "No puedorrrrr!".

I el pacient, en totes les definicions possibles de la paraula ha estat en Xisco. El master dels dB (un més o un menys sempre) i d'una reverb ja clàssica a Palma. Gràcies, per que ens ha hagut de sofrir en canvis d'humor, canvis d'opinió i canvis d'horaris. Enamorat d'Empty. "Todo productor tiene una canción que es la niña de sus ojos" va dir un dia. Els seus arranjaments han transformat la brutor de la cançó en bocins memorables. (Em sap greu Xisco, pero lo del fagot si que no te lo paso!). Un dia va arribar convençut d'enregistrar un cor dels anys 50 amb pitjor qualitat que la resta del tema. (I vos assegur que això del Lo-Fi, no és una cosa que entri en el seu vocabulari). El perill. Si ens ajuntam en Pep, en Xisco i jo, el perill és passar de la cançó i acabar parlant de qualsevol altre cosa. No ha aconseguit contagiar-me gens de paciència. A

A més, també han estat de molta ajuda els consells d'amics inseparables com Angelo Borras (que seria de People in love sense les seves trompetes que un dia enregistrarem); Emili Gene, que ens va posar les dents llargues quan ens va deixar el seu Nord Electro 73; les fotos que ens va fer Katarina Stuebe; els comentaris àcids de Lluis Random; les lliçons telefòniques de'n Joantoni, els coros d'Arantxa i el sempre meravellós cel.lo de na Xus Coll. A tots, moltes gràcies.

Una molt interessant proposta promoguda per l'amic Pep Toni Ferrer també conegut com Oliva Trencada. Podeu trobar més informació a http://festivalcinematic.blogspot.com i a http://www.sinevara.com

im perd i ble. freakisme vestit de calidesa per a les primeres fredors 

Lapidàries i

"Esta es la mejor canción. Un tema universal. Como el Purple Rain."
Xisco Vich, en referència a Empty
"A Lay Back li falta un solo".
Joan Vich.
"Cada vez que tocais no podemos ensayar. Nos encanta".
Dos gòtics que passaven pel local d'assaig.
"Joder, sou un hype!"
Joantoni.
" - El otro dia os vi actuar. - ¿Que te pareció?. - Bien, mmmmm.... un poco tranquilito".
Una cambrera del Cultura Club.
"El vals és com un copeo mallorquí"
Pep.
"El publico fue excesivamente benévolo y agradecido con Petit"
Ferran Pereyra en la seva crítica a Ultima Hora.
"Es un rollo emo core, pero mas lento"
Sergio.
"Me ha gustado mas de lo que me esperaba"
Ana Espina.
"T'has de baixar la freqüència dels 1.500"
Un tècnic de sò a en Pep.
"Cuando venga gente sonarà mejor"
El mateix tècnic.
"Totes les cançons haurien de ser com People in Love"
Vox Pópuli
"M'agrada molt. Sou tan monos..."
Puter, el pre home i els seus amics imaginaris.
"Sois unos rallados. Suena de puta madre"
Luis Bestard.

...continuarà.

ahi vamos 

autofotobandh 

Moving, keep on moving. 

Petit du "Slowly" al Teatre Lloseta. Foto: C.A.T. 

Quique i Mike. Lloseta. Foto:C.A.T. 

pep i mike. lloseta. foto:C.A.T. 

so u know 

Portada a votació.Només es donaran per valids els vots/crítiques que vagin signats degudament. Va per vosaltres, panda d'anonims.

Com una porta que grinyola.

Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.

La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.

Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.

Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.

...i ja van 4. 

No comment 

Res, em pareixia un bon cartell que mostrar-vos. Si us agrada, tal vegada us faci ganes descarregar-vos des de www.wilcoweb.com un ep amb 4 can�ons molt xules. Salut, bona nit i bons somnis. Que �s el darrer que ens queda. (per avui) 

Tornam a l'atac, compartirem escena amb Club Sibarita. No ens culpeu. A partir de mitjanit. 

Ressaca post concert

Ai ai ai.....
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.

Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.

Joan.

P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.

El poster definitiu del concert del proper diumenge 

Kike, baix. Mike, bateries. Pep, guitarra celestials i veus. Joan (Petit), guitarra, pseudopianos, veus. 

Ja ho sabeu. Serie Vermella: Nuria Abad / A. Von Stokkum. 

3 

2