so u know
dilluns, d’octubre 17, 2005
dimecres, d’octubre 05, 2005
Com una porta que grinyola.
Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.
La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.
Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.
Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.
dimarts, de setembre 27, 2005
dijous, de setembre 22, 2005
dimarts, de setembre 13, 2005
dijous, de setembre 08, 2005
Ressaca post concert
Ai ai ai.....
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.
Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.
Joan.
P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.
Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.
Joan.
P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.
dimarts, d’agost 30, 2005
diumenge, d’agost 28, 2005
dissabte, d’agost 13, 2005
dimarts, d’agost 09, 2005
divendres, d’agost 05, 2005
dijous, de juliol 14, 2005
Es cancela el Concert...... & Updated Info
Hello.
Desde el passat dissabte passat PETIT està enregistrant les bases del seu primer e.p. de debut amb 4 cançons (aptes per a totes les oïdes) als Estudis Zingaros de Palma, baix la ma tècnica i assessora de Xisco Albéniz (líder dels indiscutiblement inigualables La Busqueda).
Per ara hem enregistrat bateries, pianos, guitarres, ous que fan renou, baixos i algun orgue a:
People in love
Empty
Snowfall Spring
i un Vals que és com una nana que a mi em sembla alegra i encoratjadora.
Ja ens ha donat una ma Angelo Borras amb quatre paraules dignes d'un entrenador de primera divisió i n'Emili Gené, que molt amablement ens ha deixat el seu Nord Electro per a fer hi porcades.
A més, ahir Katarina Stuebe, una jove fotografa alemanya es va atrevir a fer la primera sessió de fotos a Petit. Conegudes les nostres fesomies, ja us podeu qui ha sortit més afavorit, qui no sofreix les camares, qui es fa el tímid, i a qui vam convencer per a llevar-se la gorra d'Star Wars.
IMPORTANT:
No és que no volguem que aneu a fer gasto a Ses Voltes. A nosaltres ja ens va bé que ompligueu la caixa i us farteu a cervessa. Però teniu en consideració que Diumenge Dia 17 d'Agost PETIT no actuarà ja que estam molt cansats i volem oferir el millor de nosaltres mateixos.
salut, besitos i ventilator Blues.
Joan P.
Desde el passat dissabte passat PETIT està enregistrant les bases del seu primer e.p. de debut amb 4 cançons (aptes per a totes les oïdes) als Estudis Zingaros de Palma, baix la ma tècnica i assessora de Xisco Albéniz (líder dels indiscutiblement inigualables La Busqueda).
Per ara hem enregistrat bateries, pianos, guitarres, ous que fan renou, baixos i algun orgue a:
People in love
Empty
Snowfall Spring
i un Vals que és com una nana que a mi em sembla alegra i encoratjadora.
Ja ens ha donat una ma Angelo Borras amb quatre paraules dignes d'un entrenador de primera divisió i n'Emili Gené, que molt amablement ens ha deixat el seu Nord Electro per a fer hi porcades.
A més, ahir Katarina Stuebe, una jove fotografa alemanya es va atrevir a fer la primera sessió de fotos a Petit. Conegudes les nostres fesomies, ja us podeu qui ha sortit més afavorit, qui no sofreix les camares, qui es fa el tímid, i a qui vam convencer per a llevar-se la gorra d'Star Wars.
IMPORTANT:
No és que no volguem que aneu a fer gasto a Ses Voltes. A nosaltres ja ens va bé que ompligueu la caixa i us farteu a cervessa. Però teniu en consideració que Diumenge Dia 17 d'Agost PETIT no actuarà ja que estam molt cansats i volem oferir el millor de nosaltres mateixos.
salut, besitos i ventilator Blues.
Joan P.
diumenge, de juliol 03, 2005
dimecres, de juny 08, 2005
dimecres, de juny 01, 2005
dimarts, de maig 31, 2005
Sempre plou quan no hi ha escola o la misteriosa tendència a barrinarme els plans.
Avui el meu horòscop m'ha dit que aguanti la festa, i que no em perdi les converses posteriors. El cert és que no estic per massa festes.
En que es converteix un icone eteri quan esdevé encarnat? Jo no ho sé. Allò que veim és un punt de vista llunya del que és la realitat. Punset va dir ahir que només coneixem un 10% de la realitat que veim. El punt de vista personal d'Eitzel sobre si mateix va ser dual: "P.J. for god's sake, take that knife away from your wrist" i " Joan, I'm a bad person".
Tornant a la sentència de Punset, que a la seva vegada cità a un altre estudiós. Vaja merda no? Qui pateix de ment inquieta es veurà profundament decepcionat per aquesta afirmació. Mil.lers d'anys d'evolució i estudi i resulta que ens trobam a un punt que es podria definir com el que es troba una formiga després de 10.000 anys intentant caminar cap al Sol.
Si imagino l'escena és vertaderament colpidora. 10.000 anys després, t'atures a un bar de carretera a fer un cafè intergalàctic. A la barra s'asseu una formiga. Parles una mica amb ella i ràpidament notes que no és com les altres ja que ha renunciat a la seva llibertat i ara, bé des de fa 10.000 anys, es esclava del seu desig d'arribar al Sol. Te la mires i li dius: "No te queda res, xaval!". Fas un glop del cafè i quan et gires veus com la formiga ha passat de la seva racció de truita de patates, i s'allunya cap al seu destí.
Som tots esclaus dels nostres Sols? De les nostres motivacions o no motivacions? De les nostres pors, creencies o assumpcions?
Val. Quin és el marge de maniobra de la persona humana per a mutar la seva personalitat. Quina és la dinàmica del marge amb el pas dels anys?
That's all folks! (.... so far ;-)
En que es converteix un icone eteri quan esdevé encarnat? Jo no ho sé. Allò que veim és un punt de vista llunya del que és la realitat. Punset va dir ahir que només coneixem un 10% de la realitat que veim. El punt de vista personal d'Eitzel sobre si mateix va ser dual: "P.J. for god's sake, take that knife away from your wrist" i " Joan, I'm a bad person".
Tornant a la sentència de Punset, que a la seva vegada cità a un altre estudiós. Vaja merda no? Qui pateix de ment inquieta es veurà profundament decepcionat per aquesta afirmació. Mil.lers d'anys d'evolució i estudi i resulta que ens trobam a un punt que es podria definir com el que es troba una formiga després de 10.000 anys intentant caminar cap al Sol.
Si imagino l'escena és vertaderament colpidora. 10.000 anys després, t'atures a un bar de carretera a fer un cafè intergalàctic. A la barra s'asseu una formiga. Parles una mica amb ella i ràpidament notes que no és com les altres ja que ha renunciat a la seva llibertat i ara, bé des de fa 10.000 anys, es esclava del seu desig d'arribar al Sol. Te la mires i li dius: "No te queda res, xaval!". Fas un glop del cafè i quan et gires veus com la formiga ha passat de la seva racció de truita de patates, i s'allunya cap al seu destí.
Som tots esclaus dels nostres Sols? De les nostres motivacions o no motivacions? De les nostres pors, creencies o assumpcions?
Val. Quin és el marge de maniobra de la persona humana per a mutar la seva personalitat. Quina és la dinàmica del marge amb el pas dels anys?
That's all folks! (.... so far ;-)
divendres, de maig 27, 2005
dimarts, de maig 17, 2005
divendres, de maig 06, 2005
dilluns, de maig 02, 2005
divendres, d’abril 29, 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
