Després de Loveshines Firefly, el disc de debut de petit, venc a BCN i començ la meva particular travessa del desert. Adaptació a un nou medi, recerca d'un mateix en el silenci i en les paraules. Jack London (again), Walt Whitman, Charles Bukowski, Mark Oliver Everett i/o Phillip Roth. I el retorn a la música folk, rock, pop de sempre.
Amb el pas dels mesos aturat i passejant sol pels carrers que desconec, vaig trobant un petit fil del que estirar i que em diu que he de seguir cercant la meva pròpia veritat. En les paraules i en els sons. Així, neixen cançons molt més crues i íntimes. Algunes són maques com les virtuts i d'altres fosques, tristes i negatives com els defectes. L'equilibri entre una cosa i l'altra no és pot completar sense un so. I aquest, ha de partir del que tenc, la guitarra acústica i aquesta veu meva: rugosa, aspre i amb la gravetat del fumador proscrit. La imperfecció ens fa humans.
Amb tot això em plantejo enregistrar un ep, poques cançons però amb la densitat d'un treball meditat i poc mastegat, una primera part d'una segona part, d'un epíleg i al final d'un nou treball. El que feia vertígen després de l'excel·lent acollida del Loveshines Firefly, la por de no saber per on tirar, de què fer o com fer-ho ha de trobar un racó, un refugi on seguir alenant.
Cançons com Blackbird Daisy, o About you, parlen de l'amor que neix i la ràbia al desamor que ens fa renéixer. Però d'altres com Black Velvet o Goodnight, de la bogeria en els seus diferents estats. Si abans tot habitava a la posta de sol, ara ja és de nit. I per això la negra foscor sense lluna ni astres, la nit espessa amb la boira que embogeix qui la respira, o els estels d'una nit d'estiu són els testimonis d'aquestes petites històries personals. Històries de cales on banyar-se a l'estiu, de carreteres perdudes, de carreteres que porten a la casa on no vols anar i de bancs on dorms al costat de carreteres on ningú s'atura. I en totes, la necessitat d'un refugi.
Demà toc al Siglo Mercàntic de Sant Cugat, a les 12.30. Un concert a l'hora del vermouth, pels qui no tenen Primavera Sound, i pels que no poden parar d'escoltar música entre nit i nit.
el 16 de juny a la Sala Catwalk del port olímpic a la presentació del Festival Contempopranea de Alburquerque.
el 17 de juny present l'ep, si el finançament i tots els sants ajuden, al Teatre de Sa Congregació de la meva estimada Sa Pobla a Mallorca.
el 19 de juny, una mica del mateix, a les festes de Son Servera.
Foto: Francesc Gelonch
Entrades
