Estau atents al bandcamp de petit, ben aviat el podreu escoltar i/o comprar directament!
dimarts, de maig 31, 2011
Ja falta poquet poquet....
A mitjans del mes de juny presentaré el segon ep de la història de petit. Si, si... el primer va ser el ja llunà Soulsaver Bird, exhaurit i predecesor del cd Loveshines Firefly. 4 songs, com es titularà, és això: quatre cançons ben plantades. Aquí en teniu la portada per anar fent boca. Esper que us agradi. En aquest jardí vaig aprendre a tocar la guitarra!
Estau atents al bandcamp de petit, ben aviat el podreu escoltar i/o comprar directament!
Estau atents al bandcamp de petit, ben aviat el podreu escoltar i/o comprar directament!
diumenge, de maig 29, 2011
Foto: Carleta amb Bicicleta.
El Siglo és un lloc fantàstic, un escenari de primera divisió amb un equip, tècnic i humà dels que poques vegades es troben. Segur que hi tornarem, i si és possible, acompanyat de més músics per omplir l'escenari. A més, envoltat de llibre de vell per remenar i triar i comprar a preus de patató. Molt recomanable, un lloc fantàstic a Sant Cugat, tot passant pels boscos verds de La Floresta.
divendres, de maig 27, 2011
Amb la sorpresa d'una entrevista, la urgència d'una petita explicació!
Després de Loveshines Firefly, el disc de debut de petit, venc a BCN i començ la meva particular travessa del desert. Adaptació a un nou medi, recerca d'un mateix en el silenci i en les paraules. Jack London (again), Walt Whitman, Charles Bukowski, Mark Oliver Everett i/o Phillip Roth. I el retorn a la música folk, rock, pop de sempre.
Amb el pas dels mesos aturat i passejant sol pels carrers que desconec, vaig trobant un petit fil del que estirar i que em diu que he de seguir cercant la meva pròpia veritat. En les paraules i en els sons. Així, neixen cançons molt més crues i íntimes. Algunes són maques com les virtuts i d'altres fosques, tristes i negatives com els defectes. L'equilibri entre una cosa i l'altra no és pot completar sense un so. I aquest, ha de partir del que tenc, la guitarra acústica i aquesta veu meva: rugosa, aspre i amb la gravetat del fumador proscrit. La imperfecció ens fa humans.
Amb tot això em plantejo enregistrar un ep, poques cançons però amb la densitat d'un treball meditat i poc mastegat, una primera part d'una segona part, d'un epíleg i al final d'un nou treball. El que feia vertígen després de l'excel·lent acollida del Loveshines Firefly, la por de no saber per on tirar, de què fer o com fer-ho ha de trobar un racó, un refugi on seguir alenant.
Cançons com Blackbird Daisy, o About you, parlen de l'amor que neix i la ràbia al desamor que ens fa renéixer. Però d'altres com Black Velvet o Goodnight, de la bogeria en els seus diferents estats. Si abans tot habitava a la posta de sol, ara ja és de nit. I per això la negra foscor sense lluna ni astres, la nit espessa amb la boira que embogeix qui la respira, o els estels d'una nit d'estiu són els testimonis d'aquestes petites històries personals. Històries de cales on banyar-se a l'estiu, de carreteres perdudes, de carreteres que porten a la casa on no vols anar i de bancs on dorms al costat de carreteres on ningú s'atura. I en totes, la necessitat d'un refugi.
Demà toc al Siglo Mercàntic de Sant Cugat, a les 12.30. Un concert a l'hora del vermouth, pels qui no tenen Primavera Sound, i pels que no poden parar d'escoltar música entre nit i nit.
el 16 de juny a la Sala Catwalk del port olímpic a la presentació del Festival Contempopranea de Alburquerque.
el 17 de juny present l'ep, si el finançament i tots els sants ajuden, al Teatre de Sa Congregació de la meva estimada Sa Pobla a Mallorca.
el 19 de juny, una mica del mateix, a les festes de Son Servera.
Foto: Francesc Gelonch
dimecres, de maig 04, 2011
dimarts, d’abril 19, 2011
Noves formules per temps de crisi. Concert a casa teva.
La indústria està acabada? Jo et duc la música al saló de casa teva, o al balcó, o a la terrassa o a la cuina. No saps com passar un divendres a la tarda, o un dissabte o un diumenge? T'agrada la música en directe, cantada a cau d'orella, amb les respostes i preguntes que no et deixen fer a una sala de concerts o a un bar? T'agrada fumar als concerts? Beure sense fer cua a la barra? Escoltar la música sense les inconveniències d'aquells que parlen al teu costat? Gaudir del passejar per les històries i anècdotes en xancletes?
Aquí tens la resposta a les teves inquietuts.
Petit ofereix una sèrie de concerts íntims i personals per tu i les teves amistats. Tu poses el lloc, jo la música. Cançó d'autor amb guitarra acústica. Suau, personal i amb quelcom a dir.
No et tallis i pregunta.
petitoffice@gmail.com
dijous, d’abril 14, 2011
Navegant cap a l'horitzó
Ja ens hem ventilat l'hivern, i com que a mi això dels hiverns em costa ja em disculpareu l'absència. Tot i això, el subconscient segueix treballant. De moment, estic cercant concerts i concretant un nou treball, suficients temes per fer un disc però el pressupost d'un cassette de demos a l'antiga així que el temps que en sortirà de tot plegat. En principi puc avançar cançons de so més cru i despullades, lletres molt més elaborades i molta més soletat en l'elaboració de tot plegat. Una mica apocalíptic amb les ulleres de sol posades. Magpie, Blackbird Daisy, Dreamers, Mankind, About You, Summer Mischief, Springtime is here.....tot plegat a forma de trailer a l'antiga del que, si Déu vol, arribarà aviat.
De moment, us adjunt el link al bandcamp de Petit on podreu escoltar i descarregar-vos pel vostre us domèstic el "Loveshines Firefly" esperant que aviat tengueu nou material que escoltar.
Una abraçada a totes i a tots.
petit.bandcamp.com
De moment, us adjunt el link al bandcamp de Petit on podreu escoltar i descarregar-vos pel vostre us domèstic el "Loveshines Firefly" esperant que aviat tengueu nou material que escoltar.
Una abraçada a totes i a tots.
petit.bandcamp.com
dilluns, de novembre 29, 2010
Breu retorn i final d'any
Serà al Macondo, lloc mític pels lletraferits i cap allà on les notes de les arpes embruixen les bruixoles dels mariners. Un test, amb la cruesa de la veu i la guitarra, sola, per un nou repertori. Proper, íntim i ardent.
El 15 de desembre. A les 21.00 (puntual) a Barcelona.
diumenge, d’octubre 17, 2010
Nous camins
Finalment el disc de Poomse "Tomorrow will come & it will be fine" sortirà a la llum mercantil aquesta tardor. Va ser un vertader gust i plaer educatiu el poder treballar amb en Llorenç R aka Poomse en el seu disc. Desprès d'escoltar-ho amb distància, tant sols la que el temps ens pot aportar, he de reconeixer que estic enormement satisfet del resultat. M'hi veig molt reflectit, una mica com si l'excepcional treball compositiu de'n Llorenç també formàs part de la meva vida. Ens hi vam tirar un any mentre ell composava i enregistrava i jo jugava a fer d'enginyer de mescles i productor amb aires de Phil Spector del Raiguer. Això és el que en va filtrar Victor Conejo al Diario de Mallorca fa unes setmanes.
"Joan Castells, cerebro, alma y motor de esa maravilla del pequeño pop de gran alcance que es Petit, mezcla y coproduce por primera vez a otro artista: Poomse y su álbum debut Tomorrow will come & it will be fine tras la demo The Phantom Hand Theory (2006). La barcelonesa Foehn Records lo editará antes de fin de año".
http://medias.diariodemallorca.es/suplementos/2010-10-01_SUP_2010-09-24_23_06_38_finde.pdf
De moment, si el voleu escoltar abans de comprar-ho, visitau la seva web al BandCamp.
http://poomse.bandcamp.com/
dimecres, de juny 30, 2010
dimecres, de maig 12, 2010
Notícies de maig
Després del Artistas en Ruta, i d'un concert a l'fnac de l'illa, crec que ja va essent hora de començar a preparar noves sessions. Ara mateix no se si decidir-me per un ep ben condensat o per un lp oxigenat. El que és segur és que passarà una mica de temps fins el proper concert, a veure si així ja es poden presentar noves cançons per anar refrescant una mica el repertori.
dimarts, de maig 04, 2010
dimecres, de març 17, 2010
dimarts, de febrer 02, 2010
dilluns, de febrer 01, 2010
dimecres, de gener 20, 2010
dimarts, de gener 19, 2010
dimecres, de gener 13, 2010
dimarts, de gener 12, 2010
diumenge, de gener 10, 2010
Comença la gira Artistas en Ruta!
Petit ha estat seleccionat per representar les Illes Balears, durant aquest primer trimestre, en el programa Artistas en Ruta. Per això oferirem una sèrie de concerts arreu de la península celtibèrica entre gener i març. El primer serà a un petit poble anomenat Cabañas de Polendos, de tant sols 120 habitants i on s'enorgulleixen de tenir un espai per concerts de rock amb un aforament parell amb el seu padró municipal. Com que sempre he tengut una mica d'Asterix, i a dies de festa, d'Obèlix, no em vaig poder negar a viatjar amb la guitarra a un poble tant singular. De moment, vos deix el cartell. I si hi ha sort, en uns dies: videos, fotos i relats de la carretera. Salut i bon any a tothom!
divendres, de desembre 18, 2009
dilluns, de desembre 07, 2009
divendres, d’octubre 02, 2009
dijous, d’octubre 01, 2009
dilluns, de setembre 21, 2009
dijous, de setembre 17, 2009
La intensidad del pop-rock melancólico
Un fragment de l'article de El Mundo. Al final teniu el link on el podreu llegir sencer.
Carla Díaz | Palma
Petit es el reflejo coherente del universo de Joan Castells. En él conviven héroes infantiles como Roald Dahl o Jack London con pesos pesados como Dylan, Neil Young o Tom Waits. Letras masticadas y perfectamente encajadas en melodias de raíz yanki que oscilan entre el pop-folk melancólico y los estribillos pegadizos.
«Trabajo de manera muy pausada y me gusta tomarme mi tiempo para trabajar en mi estilo. Todo está inventado, pero yo quiero adaptarlo a mí, hacer las cosas a mi manera. No soy un virtuoso, pero con lo que tengo quiero hacerlo lo mejor posible», explicó Joan. La lentitud casi artesanal de su trabajo se deja ver en letras maduras que retratan la gradeza de la sencillez.
Petit es el reflejo coherente del universo de Joan Castells. En él conviven héroes infantiles como Roald Dahl o Jack London con pesos pesados como Dylan, Neil Young o Tom Waits. Letras masticadas y perfectamente encajadas en melodias de raíz yanki que oscilan entre el pop-folk melancólico y los estribillos pegadizos.
«Trabajo de manera muy pausada y me gusta tomarme mi tiempo para trabajar en mi estilo. Todo está inventado, pero yo quiero adaptarlo a mí, hacer las cosas a mi manera. No soy un virtuoso, pero con lo que tengo quiero hacerlo lo mejor posible», explicó Joan. La lentitud casi artesanal de su trabajo se deja ver en letras maduras que retratan la gradeza de la sencillez.
La banda permanece alejada de los clichés tradicionales del indie, no se trata un grupo de veinteañeros melenudos con las zapatillas estudiadamente sucias. «Ya no tengo edad para romper guitarras en el escenario, me da pereza y son muy caras. Pero eso no quiere decir que no toque con fuerza, es sólo que ya no tengo veinte años, tengo treinta y cinco», añadió.
Puede que uno de ellos sea precisamente Petit, que «sin ases en la manga» sólo pretenden hacer «canciones sinceras que dejen al aire lo que todos sentimos. Que muestren las pequeñas aventuras de cada uno. Aunque seamos diferentes, el dolor nos iguala, es democrático», concluyó.
Puede que uno de ellos sea precisamente Petit, que «sin ases en la manga» sólo pretenden hacer «canciones sinceras que dejen al aire lo que todos sentimos. Que muestren las pequeñas aventuras de cada uno. Aunque seamos diferentes, el dolor nos iguala, es democrático», concluyó.
dimecres, d’agost 26, 2009
dimecres, de juliol 29, 2009
dijous, de maig 21, 2009
Propers concerts de petit
Disseny petit al cultura: Joan Petit.
Disseny petit a l'Espai Mallorca: Luis Imperiale (Moltes gràcies Luis!!!)
dimecres, de gener 14, 2009
dimarts, de gener 13, 2009
diumenge, de desembre 14, 2008
Petit
D'esquerra a dreta: Benson, Bernat Company, Llorenç Rosselló, Joan Castells, Jaume Rosselló i Gaspar Reixach. Foto:B.Company sr.
diumenge, de novembre 30, 2008
dilluns, de novembre 24, 2008
... i va ploure!
Res, que va ploure i només vam tenir temps de tocar-ne cinc. Al principi feia fins i tot gràcia estar tocant baix la pluja. Quan vaig arribar a Christmas Tree ja no en feia tanta i a People in Love, final de primer i darrer set de tota la nit (els unfinished ni van tocar) duia la jaqueta tant banyada que em costava molt concentrar-me. Tot una llàstima de nit. La foto és d'Èlia Farré.
dilluns, de novembre 17, 2008
diumenge, d’octubre 26, 2008
dilluns, d’octubre 20, 2008
El concert del tribbiani
Es va omplir, tot i que he de dir que el bar era prou petit. Afortunadament la pluja es va aturar, abans del concert va fer una bona barrumbada, i fins i tot algunes persones escoltaven el concert des de defora. El setlist sencer no el record, però se que la versió de Pale Blue Eyes i els bisos, Be for real i Just enough, van agradar bastant. També vam tocar, Christmas Tree, Snowfall Spring, People in love, Empty Faster i Flatspin i alguna més. Aquí hi ha unes fotos. Durant el concert la gent no ens deixava de mirar. Després, me n'he adonat que durant el concert van projectar, damunt nostre, Tiburon. Fotos: Èlia Farré
divendres, d’octubre 17, 2008
fent promo per la premsa
Loveshines Firefly
Una vegada l’has sentit, la recerca ja n’és eterna. En la seva absència, la buidor absoluta en què et submergeix dispara el cinisme en contra seu. Això és People In Love, el fet de veure’t reflectit en allò que ja no ets ni sents. És la primera cançó del disc. Aquí iniciam el viatge de l’amor, i molt més encara, el del desamor inherent. El recorregut emocional de Petit ens és comú. És una línia circular que no deixa mai de donar voltes. S’atura a moltes i diferents estacions i hi torna a passar, encara que a la primera, a la de la primera besada, a Sixteen, no hi podràs tornar mai més. En canvi, sí que passaràs més del que hauries volgut per Empty quan el desconcert et deixa sense saber què fer ni on anar i voldràs baixar a Seeds, l’estació ideal on el temps es deté acompanyat per la persona estimada, la que ja se n’ha anat.
Joan és Petit, el contador de les seves històries, que a la vegada són nostres i universals. Un ànima pop que no vol desvincular-se de la força de l’arrel rock americana. Ens trasllada als seus deserts, que semblen infinits, però, com els reals, delimiten el llindar d’una nova estació on la ràbia continguda i el fred s’esvaeixen per deixar pas a la llum de l’esperança mai perduda. Cerca protestant, com tants, l’abraçada càlida que el condueix novament cap a l’estació de la qual renega perquè és la que més desitja. Amb tota la força de la seva ràbia no vol, més que sentir-se altre cop anestesiat per la força de l’amor, per més que el seu moviment circular el faci aturar una i mil vegades davant d’estacions infernals.
Un aplec de bones cançons que et convencen a la primera, sense artifici, amb la senzillesa i la mestria del homemade. Un exercici de sinceritat en llenguatge directe, proper, lluny d’enrevessades endevinalles, embolcallat en un transparent hàlit màgic.
Pilar Rubí, agost 2008
dimecres, d’octubre 15, 2008
dilluns, d’octubre 13, 2008
dilluns, de setembre 08, 2008
People in Love
Music video by Joan Cobos
Realitzat amb l'inestimable ajuda i generositat de Laura Martín i en Biel (de moment no en sé el llinatge.... però ja ho trobarem!)
Un bon diumenge dematí en Gaspar i en Joan arribam a Soller. En Llorenç causa baixa per una indisposició estomacal digna d'un rocker a l'ombra com ell que sap ben bé com passar un divendres vespre aixecant copes de vi. La millor frase del dia: "joan, si fas més voltes davant els llums acabaràs més torrat que un kebab". Cert. Vaig acabar vermell com una tomatiga. I tot i la vergonya inicial, el caliu dels veïns, amb les seves bamballetes i al crit de "balla amb més gràcia que pareixes un mànec de càvec" ens vam anar amollant poc a poc i al final ens ho vam passar pipa. Algú ha dit avui que no pareixo jo, amb aquest aire d'estar passant-ho bé. Si jo ja vos ho dic que tenc molt sentit de l'humor i no em creis!
Que ho gaudiu!
dimarts, de setembre 02, 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
