...i ja van 4. 

No comment 

Res, em pareixia un bon cartell que mostrar-vos. Si us agrada, tal vegada us faci ganes descarregar-vos des de www.wilcoweb.com un ep amb 4 can�ons molt xules. Salut, bona nit i bons somnis. Que �s el darrer que ens queda. (per avui) 

Tornam a l'atac, compartirem escena amb Club Sibarita. No ens culpeu. A partir de mitjanit. 

Ressaca post concert

Ai ai ai.....
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.

Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.

Joan.

P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.

El poster definitiu del concert del proper diumenge 

Kike, baix. Mike, bateries. Pep, guitarra celestials i veus. Joan (Petit), guitarra, pseudopianos, veus. 

Ja ho sabeu. Serie Vermella: Nuria Abad / A. Von Stokkum. 

3 

2 

Primeres imatges del concert de S'Embat diumenge passat. Gr�cies a tots per venir. Ens veim aviat! 

Debut. Foto: Marga Moner

Es cancela el Concert...... & Updated Info

Hello.
Desde el passat dissabte passat PETIT està enregistrant les bases del seu primer e.p. de debut amb 4 cançons (aptes per a totes les oïdes) als Estudis Zingaros de Palma, baix la ma tècnica i assessora de Xisco Albéniz (líder dels indiscutiblement inigualables La Busqueda).
Per ara hem enregistrat bateries, pianos, guitarres, ous que fan renou, baixos i algun orgue a:

People in love
Empty
Snowfall Spring
i un Vals que és com una nana que a mi em sembla alegra i encoratjadora.

Ja ens ha donat una ma Angelo Borras amb quatre paraules dignes d'un entrenador de primera divisió i n'Emili Gené, que molt amablement ens ha deixat el seu Nord Electro per a fer hi porcades.

A més, ahir Katarina Stuebe, una jove fotografa alemanya es va atrevir a fer la primera sessió de fotos a Petit. Conegudes les nostres fesomies, ja us podeu qui ha sortit més afavorit, qui no sofreix les camares, qui es fa el tímid, i a qui vam convencer per a llevar-se la gorra d'Star Wars.

IMPORTANT:
No és que no volguem que aneu a fer gasto a Ses Voltes. A nosaltres ja ens va bé que ompligueu la caixa i us farteu a cervessa. Però teniu en consideració que Diumenge Dia 17 d'Agost PETIT no actuarà ja que estam molt cansats i volem oferir el millor de nosaltres mateixos.

salut, besitos i ventilator Blues.
Joan P.

joan petit, moreland cowboy, quique i pep 

Atents al concert. confirmarem lloc i hora. Petit is big. 

Petit flies high 

Seguim intentant omplir un 12x12. Properament, reflexions envoltant la conexi� a maquines de respiraci� artificials i l'us de la rob�tica en el dia a dia. 

cercam fotograf 

fotos privilegiades 

Sempre plou quan no hi ha escola o la misteriosa tendència a barrinarme els plans.

Avui el meu horòscop m'ha dit que aguanti la festa, i que no em perdi les converses posteriors. El cert és que no estic per massa festes.

En que es converteix un icone eteri quan esdevé encarnat? Jo no ho sé. Allò que veim és un punt de vista llunya del que és la realitat. Punset va dir ahir que només coneixem un 10% de la realitat que veim. El punt de vista personal d'Eitzel sobre si mateix va ser dual: "P.J. for god's sake, take that knife away from your wrist" i " Joan, I'm a bad person".

Tornant a la sentència de Punset, que a la seva vegada cità a un altre estudiós. Vaja merda no? Qui pateix de ment inquieta es veurà profundament decepcionat per aquesta afirmació. Mil.lers d'anys d'evolució i estudi i resulta que ens trobam a un punt que es podria definir com el que es troba una formiga després de 10.000 anys intentant caminar cap al Sol.

Si imagino l'escena és vertaderament colpidora. 10.000 anys després, t'atures a un bar de carretera a fer un cafè intergalàctic. A la barra s'asseu una formiga. Parles una mica amb ella i ràpidament notes que no és com les altres ja que ha renunciat a la seva llibertat i ara, bé des de fa 10.000 anys, es esclava del seu desig d'arribar al Sol. Te la mires i li dius: "No te queda res, xaval!". Fas un glop del cafè i quan et gires veus com la formiga ha passat de la seva racció de truita de patates, i s'allunya cap al seu destí.

Som tots esclaus dels nostres Sols? De les nostres motivacions o no motivacions? De les nostres pors, creencies o assumpcions?

Val. Quin és el marge de maniobra de la persona humana per a mutar la seva personalitat. Quina és la dinàmica del marge amb el pas dels anys?

That's all folks! (.... so far ;-)

Vull un gelat d'avellana. I aixecarme prest. I beure el caf� quan encara estic dormit. I passejar per Palma quan les botigues estan a punt d'obrir. I berenar una napolitana, quan just s�n tretes del forn. I el cel �s blau. 

Si la situacio crema, no soc cap bomber, tot el que podria fer, i no ajudaria, seria llençar aigua a un olla d'oli ardent. 

ahir primer assaig, amb Kike i Mane. Rockin good. nova telecaster, nou tremolo..... brand new start? no. Només la continuació del ja iniciat. Besitos. 

Petit. Properament als millors auditoris selectes. 

TRAILER EN CONCERT: Divendres 6 de maig. Basement Club.  

Rock and Roll Satellites. Com diria en Toni Salom: "No Surrender!" 

The Redsuns. En directe a Assaig el 6 de maig. 

D'ençà de fa un temps enrera he agafat la mala costum d'asseure a la cadira de la redacció, fer voltes fins a marejarme. Vos semblarà extrany, pero em sorprenc fent-ho més de 4 vegades al dia. I quan aconsegueixes una velocitat de rotació constant, amb una postura corporal adient, i tanques els ulls, el teu oïde intern es confon. I lentament et dona la sensació que la rotació va reduïnt la seva velocitat fins a aturar-se. D'això en diuen desorientació espacial. A un avió caient no és una sensació molt agradable. Si pretenguessis gratar-te el turmell podries pensar que estàs entrant en un picat irremediable, i sobrecorregir la teva actitut. Però aquests darrers dies, el món ha tornat de color sèpia. Els nuvols orbiten al meu voltant quan miro al Sol, i si tanco els ulls i sommio situacions de pau, relax i felicitat interior, tot sembla aturar-se... fins que obres els ulls.